Després d’una espera que se’ns feia eterna, a la fi hem partit!

Els quatre components d’aquest grup som Joan Xamena, Catalina Colom, Pilar Oliver i Caterina Obrador.

La intenció és formar-nos en robòtica i, per aquesta raó feim la formació de Toy hacking. Avui ha estat el primer dia de classe i hem conegut l’acadèmia Buinho. És una acadèmia que ensenya robòtica i codificació entre d’altres. A la primera part de la classe hem conegut els altres participants del curs i el professor ens ha presentat el programa. També hem començat amb les explicacions bàsiques d’electricitat i electrònica mentre obríem joguines velles o espenyades de manera segura.

Hem après com usar multímetres i soldar ferro per arreglar la part electrònica de les joguines.

Aquesta primera presa de contacte ens ha animat a continuar aprenent i a agafar idees per continuar demà amb moltes ganes.

Dia 2

La sessió d’avui ha estat una continuïtat del que vam fer ahir. Aquesta vegada, amb la intenció d’ampliar els coneixements adquirits, s’ha afegit el muntatge de peces pròpies a les joguines. Per dur-ho a terme, hem usat la targeta micro:bit (que actualment usam a les aules de 4t, 5è i 6è de Primària).

Per a posar-nos en situació, aquesta targeta és un ordinador de butxaca, una font operativa, microcontrolador i de baix cost molt útil per a l’aprenentatge de la programació a les escoles. S’empra usant la plataforma Makecode, la qual va ser creada per Microsoft i és una plataforma en línia per ensenyar el pensament computacional i la programació. Makecode empra blocs basats en un codi, però, de manera visual i processa una interface per a la targeta (simulador). Aquesta, és la principal plataforma per controlar la targeta Micro:bit i altres elements que s’hi afegeixen (sensors de moviment, de temperatura, termoreguladors, leds…).

L’acadèmia on ens fomam té un taller proveït amb tot el material necessari per a dur a terme qualsevol tipus de projecte. La imaginació i les ganes de fer feina són elements indispensables per dur a terme les activitats que ens proposen.

Dia 3

Dia Cultural.

Se’ns ha presentat l’oportunitat de visitar Cascais i Cabo da Roca.

A Cascais hem pogut visitar diferents museus i un antic palau. Cascais és mundialment conegut per la seva badia i per ser la ciutat d’acollida de reis exiliats. Avui en dia és una de les destinacions turístiques més conegudes de Portugal.

Per acabar el dia, hem visitat Cabo da Roca que és el punt més occidental d’Europa.

La temperatura és una mica diferent del que ara mateix estam acostumats a Mallorca, fa molt de vent i ho hem pogut comprovar just en arribar allà.

Dia 4

Avui matí hem estat molt actives. La intenció de la sessió era combinar la mecànica del que hem programat amb la part tangible d’una joguina. Toy Hacking és una estratègia de modificació de les funcions de les joguines afegint botons, interruptors, llums, motors, sons… en poques paraules, eliminar o incorporar noves peces i interaccions per ser capaç de modificar qualsevol tipus de joguina per tal de fer-la al nostre gust.

Els resultats de les nostres creacions han estat molt diverses i, a continuació exposam alguns dels resultats de tunejar el nostre lledoner de tal manera que, cada vegada que viatgi, mostri la informació referent a la temperatura, les passes aconseguides i l’orientació entre altres funcions.

Dia 5

Avui ha estat el nostre darrer dia de formació. El professor ens ha fet una xerrada per tal de ser conscients de les dificultats i entrebancs que es poden trobar a l’hora d’aplicar tot el tema relacionat amb la robòtica a les aules.

Som conscients que no disposam de tot el material que hem pogut manipular a aquesta acadèmia, però, passa a passa es pot anar ampliant i millorant. De moment, ja disposam dels ordinadors i de les targetes micro:bit per al nostre alumnat i ens estam formant i anam millorant per a continuar treballant-ho a les aules.

A més, ha compartit amb tots els components del grup una quantitat de documents en format.pdf relacionats amb la programació, el muntatge de les aules, les sessions per dur a terme en funció de les edats dels infants…

La nostra realitat d’aula és molt diferent de la que hi pot haver en altres escoles, però, no és un impediment treballar amb la robòtica. Cada un arriba on pot o on vol, però el que queda clar és que els mestres del Lledoner ens seguim formant per a una educació de qualitat per arribar a totes les necessitats sigui en l’àmbit que sigui.

Catalina Colom, Maria Pilar Oliver, Joan Xamena i Caterina Obrador.

Dia 1 (5 de març 2024)

Avui hem començat el nostre aprenentatge per observació a l’escola Istituto Comprensivo Montaldo a Gènova, Itàlia.

Per començar, s’ha d’explicar que el sistema educatiu italià no és el mateix que el nostre: els nins fan 5 anys d’educació primària, 3 anys d’escola “mitjana”, o secundària de primer grau, i 5 anys d’escola superior, o escola secundària de segon grau (14 – 19 anys, però als 16 ja poden abandonar els estudis).

Per una altra banda, a Itàlia és molt comú que diferents escoles formen una sola institució, i això és el cas també de Istituto Comprensivo Montaldo que està format d’una escola d’educació infantil, tres de primària i una de secundària de primer grau. Avui hem pogut visitar una de les escoles primàries, Scuola Anna Frank i l’escola secundària, Scuola Cantore.

Scuola Anna Frank és famosa per ser una de les anomenades “escoles actives”, escola on tracten d’abandonar l’ensenyament tradicional i classes magistrals. L’alumne és el protagonista del seu procés d’aprenentatge, se centren més en donar-los eines de com arribar a la informació que el contingut en sí. En pràctica, en aquesta escola no existeixen llibres de text i no se segueix una programació tradicional. Els nins treballen per projectes, sovint relacionats amb actualitat o amb una sortida que tenen programada, fan molt de treball de recerca (tenen una biblioteca molt ben equipada per poder cercar la informació en llibre i no només online) i al mateix temps estan creant el seu propi llibre de text basat en els apunts que treuen de la recerca. Nosaltres hem pogut confirmar que els nins mostràven molta curiositat, pareixien molt engrescats i segons en ha contat la seva mestra, se saben concentrar molt més estona del què és habitual amb nins d’aquesta edat.

Scuola Anna Frank té també una secció anomenada “Polo” on van només nins amb una discapacitat severa o amb discapacitats múltiples. Ens han ensenyat el seu projecte de “Laboratori musical” en el qual venen nins i nines de l’escola ordinària per interactuar amb els nins discapacitats i simplement compartir una estona de ball i cant amb ells. Es podia veure que aquest projecte és molt beneficiós per les dues bandes.

Hem acabat la visita d’aquesta escola en una sala multisensorial que es va fundar seguint el mètode Snoezelen. Snoezelen ve de dues paraules holandeses: snuffelen (oler) i doezelen (dormitar/relaxar-se) i es va fundar als any 70 als Països Baixos. Se sol utilitzar per raons terapèutics, sobretot amb nins discapacitats, autístics o amb TDH. Ens han explicat que a Espanya s’utilitza també amb persones majors que pateixen d’Alzheimer. Dins la sala hi ha diferents làmpades, un llit d’aigua, miralls, balancí, fils de fibra òptica, difusors d’aromes, columnes de bombolles, reproductor de música i imatge… Tots els nostres sentits estan involucrats quan entram dins aquesta sala i ens pot relaxar, ajudar a treballar l’autoestima, autocontrol o evitar alteracions conductuals. Ens ha encantat aquest espai! La mestra encarregada de la sala ens ha explicat que tots els educadors que hi entren han fet una formació específica, que els usuaris tenen un programa estructurat i que no es tracta d’una sala on duen els nins quan demostren un comportament particular. Venir a la sala multisensorial no és un premi, ni un càstig. Simplement és part de la teràpia i està programat al llarg termini.

Hem acabat el dia a l’escola secundària on hem pogut veure els diferents espais i participar a la classe de música i d’anglès. S’ha de dir que ens ha sorprès el bon comportament dels alumnes; en general ni hem sentit crits, ni hem vist a ningú córrer per passadissos. Una altra cosa que ens ha cridat l’atenció era que hi ha moltes aules buides i espais sense utilitzar. Ens han explicat que es deu al fet de que darrerament ha baixat molt la tassa de natalitat i l’escola s’ha quedat amb bastant menys alumnes que al passat. la immigració, sobretot de sud Amèrica, compensa un poc aquesta manca d’alumnat, però en general les classes no són molt nombroses, hi ha voltant 20 alumnes per l’aula.

Dia 2 (6 de març 2024)

Segon dia del nostre aprenentatge per observació a l’escola Istituto Comprensivo Montaldo a Gènova. Avui hem començat visita per la Scuola da Passano, un altre centre de primària situat en un altre edifici i que pertany a la mateixa institució. La primera observació ha estat a la classe d’espanyol. Es tractava d’un taller que fan de forma puntual perquè els alumnes tinguin un primer contacte amb aquest idioma, i més endavant, quan passin a secundària, sàpiguen quina segona llengua estrangera escollir: espanyol o francès. La dinàmica de la classe era molt senzilla, la professora els ha mostrat algunes frases de com presentar-se i ho anaven practicant entre ells. Un cop ha acabat el taller d’espanyol, hem pogut visitar una aula on hi feien classe de música, concretament de flauta.

Després d’aquestes dues primeres sessions hem tornat a l’edifici de secundària. Aquí hem pogut visitar la classe dels alumnes d’entre 12-13 anys. Concretament estaven treballant en un projecte que té com objectiu publicar setmanalment un un diari amb les notícies més rellevants que passen al centre. Com que nosaltres hem estat una novetat, ens han fet preguntes que utilitzaran per escriure un article sobre la nostra visita. S’ha de dir que ens ha cridat l’atenció la tranquilitat i el bon ambient de feina que hi havia.

Després d’aquesta sessió hem estat amb els alumnes de la classe d’italià. Preparàven una sortida pels carrers de Gènova que tenien planejada pels pròxims dies. Cercaven la ubicació a Google Maps, parlaven del que trobarien i comentaven alguns dels coneixements previs que havien de conèixer. Com a l’altre grup, l’ambient de feina era molt positiu.

Després hem visitat els alumnes de 11-12 anys a una sessió de programació amb l’eina Scratch. Són tallers que organitza el centre en funció dels coneixements que tenen els docents. En aquest cas era un professor d’educació artística que tenia coneixements d’aquesta aplicació i altres grups treballaven en distints tallers. L’objectiu és que a final de curs tots els alumnes hagin pogut fer la totalitat dels tallers que s’oferten.

La darrera classe que hem pogut visitar ha estat la Educación Física. Aquesta es feia al gimnàs i les activitats eren molts bàsiques, han fet un escalfament i després una competició amb jocs de coordinació. En aquest grup hi havia un alumne amb dificultats greus de mobilitat. Per fer la classe utilitzava l’ajuda d’un caminador i la professora li adaptava les activitats perquè ell, amb el seu grup, poguessin realitzar la sessió sense majors problemes.

Després dels dos primers dies de visita, una cosa que ens va cridar l’atenció és la gran quantitat d’alumnes amb necessitats especials, alguns de greus. Si bé és cert, també hi ha molt de docents de suport que ajuden als alumnes. En alguns casos, dintre de la classe, hi havia fins tres docents de suport ajudant al professor titular. El motiu d’aquest inusual nombre d’alumnes amb necessitats, és perquè molts comencen primària al centre Anna Frank, allà hi ha la secció “Polo” especialitzada amb aquests alumnes, i després continuen secundària en aquest centre.

Dia 3 (7 de març 2024)

Durant el tercer i darrer dia del nostre job shadowing hem observat classes a l’edifici d’educació secundària. Concretament, hem pogut assistir a classes de dibuix, italià, castellà, història i química. En general, i com ja hem pogut veure als dies anteriors, els alumnes fan molta bonda, participen i segueixen les classes amb bastant d’interès. Pel que fa a la didàctica, les classes són bastant tradicionals amb explicacions per part dels professors i preguntes cap als alumnes.

Durant el matí també hem pogut assistir a l’assemblea del projecte Fuoriclasse que es duu a terme en cooperació amb l’ONG Save the Children. Es tracta d’una iniciativa que va començar ja a l’any 2018 i que vol donar protagonisme i drets a decidir als alumnes. Cada classe té dos delegats que es reuneixen una vegada al mes amb l’educadora externa (de Save the Children) i una PT del centre per debatre possibles millores que es podrien dur a terme al centre. Després s’organitza l’assemblea amb tots els delegats, l’educadora externa, la PT i també la directora del centre, on els alumnes presenten les seves propostes. L’escola disposa d’un pressupost de 1,000€ que es poden gastar en projectes proposats pels alumnes. Durant la reunió que hem pogut veure nosaltres es debatien les següents propostes: penjar miralls als banys dels alumnes (la directora no ha acceptat la proposta, troba que tenir miralls és massa perillós!), pintar les aules amb color beix (s’ha acceptat), poder fer més classes a l’exterior (la proposta s’estudiarà), organitzar una lliga durant els patis (s’ha acceptat), organitzar la inauguració de la biblioteca amb format de gincama en horari escolar (s’ha d’estudiar però probablement s’acceptarà) o organitzar un final de curs amb ball inclòs (s’ha acceptat). Ens ha agradat molt la manera de com es duu a terme aquest projecte i ens encantaria poder fer una cosa similar al nostre centre.

Durant el capvespre hem pogut assistir a dues activitats extraescolars: La Rock Band i la Biblioteca. S’ha de dir que aquestes activitats són gratuïtes, solen començar a entre les 14-15h i acabar entre les 15:30-16:30. La Rock Band és molt popular entre els alumnes i hi havia quasi 40 participants. Han tocat una cançó que havien compost entre tots, els instruments principals eren bateries, baixos i guitarres i un grup més petit formava els vocalistes. La cançó ha sonat molt bé i es veia que tothom gaudia molt de l’activitat.

Pel que fa a la biblioteca, es tracta d’un grup d’uns 15 voluntaris que han decidit muntar una biblioteca dins l’escola des de zero. El grup s’ha dividit en 3 subgrups: un s’encarrega de classificació i catalogació dels llibres, un altre prepara l’espai (han pintat prestatges, parets, preparen una porta a l’estil de Minecraft i amb una obertura secreta) i el tercer grup s’encarrega de preparar la festa d’inauguració. Tots es reuneixen dues vegades a la setmana, sempre acompanyats amb un o dos professors que se’n cuiden d’aquesta activitat extraescolar.

Ens hem despedit de l’Istituto Comprensivo de Montaldo amb moltes ganes de seguir cooperant. D’aquí una setmana ens toca a nosaltres rebre a 3 professors d’aquesta escola i l’any que ve, si tot va bé, organitzarem un intercanvi entre els nostres alumnes.